Amb aquest article intentem aclarir una mica el rerefond històric d'on procedeixen aquests nens que s'uneixen al programa Vacances en Pau. Aquests antecedents històrics s'engloben dins del que es coneix com "El Conflicte del Sàhara".
EL CONFLICTE DEL SÀHARA
1934. L’exèrcit espanyol conclou l’ocupació de la colònia del Sàhara Occidental, començada l’any 1884, amb les fronteres actuals. Els notables de les tribus sahrauís signen un acord de submissió amistós en virtut el que es comença a conèixer com a “Sàhara Espanyol”. Passaran a ser província del protectorat espanyol, província 53.
1960. “Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials” Resolució 1514.
1965. L’ONU reafirma el dret inalienable de la població del Sàhara Occidental a autodeterminar-se.
1970. Espanya acata les resolucions de l'ONU i inicia els tràmits de la descolonització del territori.
Al mes de juliol Basiri es detingut a l’Aaiun i no se’n va saber res més d’ell.
1973. El 10 de maig neix el Front Popular d'Alliberament de Saguia El Hamra i Riu d'Or, Front Polisari.
El 20 de maig, té lloc la primera operació militar dels sahrauís, anunciant l'inici de la lluita armada d'alliberament nacional en el Sàhara.
1975. El Tribunal Internacional de la Haia conclou que dels vincles de les tribus sahrauís amb el Marroc i Mauritània no es deriva cap dret sobre el territori. Però el Marroc interpreta el veredicte com un suport a les seves reivindicacions. 6 de novembre. Aprofitant que Franco agonitza, Hassan II llença la “Marxa Verda”, en la que unes 350.000 persones creuen la frontera des de Marroc. Marroc arrasa a la població sahrauí amb fòsfor blanc y NAPALM.
14 de novembre. El Marroc, Espanya i Mauritània signen els il·legals Acords de Madrid, mitjançant els quals Espanya cedeix l’administració del territori al Marroc i Mauritània, sense comptar amb el Front Polisari. Declaracions institucionals del Govern espanyol insistint que Espanya complirà amb els seus compromisos en
relació a la descolonització i la celebració del referèndum. La signatura de l'Acord Tripartit de Madrid suposa el trasllat de l’administració al Marroc i Mauritània.
1976. 27 de febrer. Espanya retira les seves tropes del territori del Sàhara Occidental. Es constitueix la RASD, República àrab Sahrauí Democràtica. El Front Polisario declara la guerra al Marroc i Mauritània, que es reparteixen el territori. Comença la invasió militar marroquina i mauritana i la fugida massiva de població civil sahrauí, que s'estableix en campaments de refugiats a Tinduf, Algèria. Durant els mesos de gener i febrer, l'aviació marroquina bombardeja amb NAPALM els campaments sahrauís a Um-Draiga, Tifariti, Amgala, El Maltani, Guelta-Zemur ... 9 de juny. Mor El Uali Mustafa Sayed a Nouakchott ia l'agost Mohamed Abdelaziz és escollit Secretari Generla del Moviment i también president de la "República Àrab Sahrauí Democràtica" (RASD). Conserva ambdós càrrecs fins ara, després de ser reelegit en vuit comicis electorals consecutius.
1978. Mauritania es retira de la seva part de territori ocupat, que es ràpidament invadit pel Marroc.
1980. Construcció del Mur de la Vergonya Marroquina. L'Exèrcit marroquí, en un canvi d'estratègia, inicia la construcció de murs defensius que van ocupant zones cada vegada més àmplies de territori. Marroc s'annexiona la part a la qual va renunciar Mauritània.
1991. Alto el foc entre el Marroc i el Front Polisario. Es signa una treva, i es fixa la data de 26 de gener de 1992 per la celebració del referèndum que mai es celebra. Nacions Unides aprova una resolució que detalla el calendari del pla de suport i crea la MINURSO (Missió de Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental).
1992. Intifada. El setembre de 1992 es produeixen diverses manifestacions pacífiques davant el palau del governador. Les persones manifestants van ser atacats per unitats de policia i de l’exèrcit amb duresa, ferint-ne a centenars i morint una dona durant els enfrontaments, mentre que trenta persones van ser empresonades. Des de 1992, setembre ha estat el "mes de Intifada" del territori.
1997. Es signen els acords de Houston entre el Marroc i el Front Polisario, que fixen la celebració del referèndum el 1998 amb un cens que inclou uns 80.000 votants.
1998. L'ONU acaba la identificació provisional de votants de les tribus del territori amb una xifra d’uns 147.000. Inclou l’acceptació per part del Front Polisario de la inclusió en el cens de 65.000 colons promarroquís. Tanmateix Marroc continua posant obstacles i impedeix la celebració del Referèndum.
1999. Durant el mes de setembre tenen lloc diverses manifestacions pacifiques per protestar contra la política d’obstrucció de Rabat, contra el Pla d'Arranjament de l'ONU al Sàhara Occidental i contra la política colonial repressiva adoptada per Rabat contra la població sahrauí. Totes son reprimides amb duresa. A algunes de les persones ferides no se les admet en els hospitals i altres se les abandona a la seva sort als afores de la ciutat. Mentrestant la MINURSO mirar cap a un altre cantó.
2000. A la vista dels nombrosos recursos (140.000) presentats pel Marroc, el referèndum previst per al mes de juliol és anul·lat pel secretari general de l'ONU, Kofi Annan. La resposta gairebé unànime de la ciutadania espanyola és que s’ha de celebrar ja el promès Referèndum d'Autodeterminació i que el poble sahrauí decideixi lliurement el seu futur. Es recullen més de 300.000 signatures que son lliurades al Congres dels diputats, alhora que es celebren referèndum simbòlics en moltes ciutats espanyoles sobre el conflicte del Sàhara Occidental.
2002. L'Assessoria Jurídica de Nacions Unides, per petició del Consell de Seguretat, va dictaminar que el Marroc no era una Potència Administradora del territori del Sàhara Occidental, que els Acords de Madrid de 1975 no havien transferit cap sobirania als seus signants i, finalment, que la condició de territori no autònom del Sàhara Occidental no s’havia vist afectada per aquests acords.
2003. L’ONU presenta un nou pla que contempla que el territori sahrauí esdevingui una autonomia marroquina durant almenys els pròxims quatre anys, celebrant-se, al principi de aquest període, eleccions autonòmiques (amb un cens favorable als sahrauís). Passat aquest temps, es produiria un referèndum d'autodeterminació (amb un cens ampliat a favor del Marroc), sobre l’any 2007 o 2008, en què els sahrauís podran decidir el seu futur. El Polisari accepta el pla, però el Marroc no.
2004. El mes de setembre milers de sahrauís van sortir pels carrers d’Assa cridant lemes en què demanaven al rei marroquí abandonar Sàhara Occidental i donar la sobirania del territori als seus amos, el poble sahrauí. Recordaven el dotzè aniversari de la sagnant rebel·lió de 1992 en el seu poble i el cinquè aniversari de la major "intifada" de 1999. En aquest poble hi ha quest poblet és també la llar de Ali Salem Tamek, l’activista pro-sahrauí més conegut del Marroc, que ha estat dins i fora de les presons i de les cambres de tortura marroquines.
2005. El Front Polisario allibera els últims presos de guerra marroquins dels 2100 capturats en accions de guerra fins l’alto el foc. El Marroc, però, no fa el mateix amb cap dels 151 presoners de guerra sahrauís, ni amb els presos polítics sahrauís detinguts a les presons marroquines, ni informa sobre els 526 sahrauís desapareguts des de 1975. 25 maig. Intifada al Aaiun (Territoris Ocupats). Centenars de ciutadans sahrauís es van manifestar en diversos barris populars de la capital sahrauí ocupada, Aaiun, per protestar contra les violacions dels drets humans al Sàhara Occidental i per exigir que es respectin els drets del poble sahrauí a la independència i a l'autodeterminació. La policia marroquina, al costat dels altres cossos de policia marroquina, va rebre violentament als manifestants, fet que va desencadenar una veritable intifada semblant a la de 1999, que es va produir en els mateixos barris.
2006. L'activista sahrauí, defensora dels drets humans, Aminatou Haidar, rep el "V Premi Juan María Bandrés a la Defensa del Dret d'Asil i la Solidaritat amb els Refugiats", concedit per la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR).
2007. Comencen les negociacions directes entre el Marroc i el Front Polisario, auspiciades per l'ONU. Totes les negociacions s'han celebrat a Manhasset (Nova York). El jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, ordena l’obertura de diligències pels delictes de genocidi i tortures contra ciutadans sahrauís comesos presumptament per alts càrrecs de la seguretat marroquina en els anys setanta i vuitanta. El Polisario amenaça amb tornar a la guerra, si fracassen les negociacions auspiciades per les Nacions Unides i acabi definitivament amb el procés de descolonització del Sàhara Occidental.
2008. Després de quatre rondes de negociacions, a Manhasset, no es produeix cap avanç en la resolució del conflicte per la intransigència del Marroc que només vol parlar de la seva proposta d’autonomia. El Polisario proposa el referèndum d'autodeterminació, en què es contempli l'autonomia com una de les possibilitats, però també la independència com una altra possibilitat a sotmetre a la consideració del Poble Sahrauí en el referit referèndum. S'acorda la celebració d'una cinquena ronda de negociacions. La RASD és reconeguda ja per 85 països.
2009. A l'agost, l'ONU promulga la resolució 1871 que insta les parts que reprenguin les converses oficials.
2010. "Campament de Gdeim Izik". La manifestació més gran en la història de la causa sahrauí. Al novembre, una confrontació torna a ser portada als principals mitjans de comunicació a causa del assalt de forces marroquines contra un campament Sahrauí, s’acusa Marroc de violació dels drets humans i censura als mitjans de comunicació. Al desembre, l'Assemblea General de l'ONU va aprovar una resolució que va reafirmar el dret inalienable de tots els pobles a la lliure eterminació i a la independència. Marroc i el Front Polisario conclouen sense progressos seva última ronda de negociacions sobre el Sàhara a l'ONU.
2012. El mes de març, el Front Polisari i el Marroc han mantingut, a Nova York, la novena nova ronda de conversacions informals sobre el futur del Sàhara Occidental sense cap acostament. Han acordat seguir amb les reunions a Europa al mes de juny.
.jpg)
